Tema 5 - El Classicisme

El Classicisme és un dels pilars en què es recolza el Renaixement, amb un retorn cap a les formes clàssiques (Gregues i Romanes) en totes les arts.

Formes Instrumentasl:

- Concert: Obra extensa dividida en tres parts.

- Sonata: És escrita per un o més instruments.

- Música de cambra: El gran compositor dels famosos quartets i trios és Haydn.

- Sinfonia.

Les quatre formes segueixen la mateixa forma sonata:

- Exposició.

- Desenvolupament.

- Reexpocisió.

Exemple:

En el Classicisme detaquen tres grans compositors:

- Haydn:

Va ser un compositor austriac, nascut el 31 de Març de 1732, d'origen humil. Amb vuit anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de San Esteban.
La sort de Haydn va camviar en 1761, any que va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy i en 1762 va ser nomenat mestre de capella.
A més de les sinfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres.
Tambés va treballar com organista, violinista i violista.
Durant la dècada de 1780 la seva obra va començar a conèixer-se i la seva fama es va estendre considerablement. Haydn va abastar pràcticament tots eles gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seglars.





- Mozart:


Compositor austríac nascuat el 27 de gener de 1756. A la edat de sis anys Mozart ja era un intèrpret avançat d'instruments de tacla i un esficaç violinista. L'any 1762 el seu pare el va començar a portar de gira per les corts europees. Al 1769-71 van anar a Roma on el Papa el condecorà amb la distinció de Cavaller de l'Esperó d'Or.


L'any 1781, Mozart trenca les seves relacions laborals amb el príncep-arquebisbe de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena. En aquesta època data la seva amistat amb F.J Haydn.


Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la história de la música occidental i la seva influència fou profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí.


Pachelbel




- Beethoven:

Va néixer a Bonn el 16 de desembre de 1770. El seu pare li va iniciar en aquest art. Intentant emular a Mozart, el seu pare li va instruir musicalment d'una forma severa, el que va contribuir de forma notable al fracàs del jove Beethoven presentat com nen prodigi en actuacions públiques. En 1784 Maximilian Franz, príncep elector, ho va nomenar organista de la seva Capella. Beethoven va mantenir nombrosos contactes amb Haydn, qui va ser el seu mestre. Per fi en 1800 representà el seu primer concert, però posc després va començar a notar-se ell mateix el començament de la pèrdua d'audició. El compositor va començar a refugiar-se en si mateix. Beethoven anav empijorant de salut, i en els últims mesos de la seva vida, va compondre el que els estudiosos pensen que són les seves millors obre, els últims quartets de corda, innovadors en el seu temps.

Al seu enterrament van acudir 20.000 persones, tot hi que va arribar a ser un home molt odiat.

Video: La Forma Sonata

http://www.youtube.com/watch?v=qdj4_n7P8Z0

Formes instrumentals del Barroc

- Suite: Col·lecció de danses, de ritmes i caràcter diferents, però agrupades en una única obra.

Es solen alternar en ràpides i lentes.

Escrita per a un intrument sol una orquestra.

- Concerto: És una forma músical, és el contrast entre un instrument solista i l'orquestra. Es divideix en moviments.

- Concerto Grosso: En lloc del contrast d'un sol instrument, és entre un petiti grup, anomenat concertiro i el grup orquestral, anomenat grosso o ripieno.

- Sonata: No hi ha orquestra, és per a un instrument sol, dos o tres. Es divideix en varies parts.

- Toccata: És una peça musical destinada als instruments de teclat: orgue i calvecí.

- Fuga: És una forma de un sol moviment, de durada curta i que consta d'un tema que va imitant en les diferents veus o parts.

Destinada a un sol instrument polifònic.

Música vocal

- Música profana:

- Òpera: drama cantata amb acompanyament instrumental.

La primera òpera que es va conservar es del 1600 i es diu Eurídice de Jacopo Peri, però la més important es Orfeu de Monteverdi del 1604.

Totes les operes del Barroc parlen del mateic tema, la mitologia Grega, i prenen la inspiració de l'antic teatre grec.

Parts de la Òpera:

- Obertura: És la introducció instrumental que interpreta l'orquestra al principi de l'òpera. Servia per avisar que comensava l'òpera.

- Recitatiu: Serveix per explicar una situació:

- Recitatiu secco: Només l'acompanya un instrument.

- Recitatiu acompanyato: L'acompanya una orquestra.

- Cor: És un fragment en el que canta un grup de gent i representa una multitud.

- Ària: És una cançó i és el moment en que canta un solista i serveis per el seu lluïment.

- Passió: És un tipus d'oratori que narra els últims dies de la vida de Jesús. Hi ha una narrador que és l'evangelista.

Ex: La passió sengonsa sant Mateu de J.S Bach.

- Cantata: És una forma vocal composta sobre un text religiós.

Ex: La cantata número 147 de Bach.

Les cançons més importants del Barroc:

- Adagio d'Albioni

- Cànon de Pachelbel

- Primavera de Vivaldi

- Air de la suite número 3 de Bach

- El Messies de Hendel

- Cantata 147 de Bach

- Badinerie de Bach

- Te Deum de Charpentier

- Toccata i fuga en re menor de Bach

Informació:

Glenn Gould

Glend Goul és un famos pianista, molt apresiat per tocar les famoses obres de J.S Bach.

Tema 4: El Barroc

El Barroc és un sinónim de carregat. És una època que agafa des del 1.600 fins al 1.750.

Al 1.600 és la data de l'estrena de la primera opera i al 1.750 és l'any que va morir Johan Sebastian Bach.

Els 3 grans compositors del Barroc van ser:

- J.S. Bach

-Vivaldi

- Haendel

Context Históric:

Coincideix amb l'època de les monarquies absolutistes.

Lluís XIV va dir L'ETAT C'EST MOI (L'estat sóc jo).

Les monarquies absolutistes i el Baticà utilitzen l'art com a mitja propagandístic per impresionar el poble. Ho fan construint edificis enormes i la exageració en les expressions tan de l'escultura com la pintura.

Característiques artístiques:

- Abundància.

- Explotació i agudització dels contrastos.

- Imitació de la naturalesa.

- Prepensió a ho transcendental, a ho solemna i a ho magnífic.

- Predomini de les curves. Exemple Les tres gràcies de Rubens.

Característiques musicals:

- Estil Concert:

Joc musical consistent en la no uniformitat, el contrast deliberat.
Contrast de velocitat i d'intensitat.

Ex: Les 4 estacions, l'estiu de Vivaldi.

- Gust per a l'ornamentació i el virtuasisme. Exemples:Bach i Vivaldi.

-Estil Homofònic:

La música segueix el text, com a expressió de l'home. La melodia queda destacada sobre la resta de les veus, així no queda tapat el text. És la melodia acompanyada. Només és una característica de la música religosa.

-Baix continu:

Hi ha un instrument que fa de director. Solien ser els instruments polifonics, per exemple: el clavisèmbal. Proporsionava la base armonica i la velocitat en que els instruments tenien que cantar.

-Doctrina dels ofecles:

És una característica que utilitzen els músics per expressar els estats d'ànim:

L'alegria: S'expressa en tonalitats majors, temps ràpids, registres aguts.

La tristesa: En tonalitats menors, temps lents, registres greus.

-Ritme: Mecànic, reiteratiu, molt marcat.

-Simbolisme serer: és un invent de J.S Bach, mitjançant la música segueixen el text.

Les formes musicals del Barroc:

-Música instrumental:

Nous i millors instrument.

Noves agrupacions instrumentals.

Noves formes instrumentasl.

Apareixen per primer cop les famílies de constructors d'instruments, anomenats Luthiers.

Les més importants són:

-Stradivari.

-Amati.

-Guernieri.

Danses del Renaixement.

Hi ha dos tipus de danses:

1. Passes: Són aquelles danses lentes.
Se les coneix com a baixes danses.

Baixa dansa:
-Pavana: És una dansa d'origen Italià. És pensen que el nom pot venir per dos motius, per la zona on es ballava o per la forma. És una dansa lenta, cortesana i elegant.
El compás és de tres temps.



- Branle: Es balla amb rotllana i es mouen per passes laterals.



- Minuet: És un dels balls més elegants.



2. Salts: Són danses ràpides. Se les coneix com a alta dansa.

-Gollarda:

Renaixement: Instruments

Continua havent-hi molts dels instruments de l'edat Medieval però s'incorporen de nous.

Corda Pinçada:

Corda pinçada significa que es toca amb els dits o amb una pua.

-Llaüt: És un instrument de corda pinçada, amb la caixa de resonància en forma de mitja pera.

-Viola de mà: Va ser un instrument de corda molt polpular i va reemplaçar al llaüt com intrument més popular.

-Tiorba: És un intrument de grans dimencions, amb dos mànecs i vuit cordes.

-Arpa: És un instrument que està compost per un marc ressonant i una sèrie de cordes.

Corda amb Teclat:

-Virginal: Té una sola corda per teclat, a diferència del clavencí.

-Espineta: És un instrument semblant al clavicèmbal i al virginal.

-Clavicèmbal: És un instrument musical de teclat de cordes pulsades.

Corda Fregada:

-Viola de Gamba i de Braccio: La Viola de Gamba s'aguanta a les cames i la Viola de Braccio s'aguanta als braços.

-Trompa Marina: El seu so és similar al de una trompeta.

Vent: Fusta

-Corn: Està fet amb banya d'animal.





-Flauta Travessera: En aquella època les Flautes Travesseres solien ser de fusta.

-Cromorn: Aquest intrument conta d'una doble llengüeta i un tub cilíndric.

-Xirimia: Aquest intrument és l'antepassat de l'oboé.

-Sac de gemecs: Aquest instrument consta d'un sac que s'infla amb el bufador i el so és prodït per tres llengüetes de canya.

-Rackett: Canya doble, so greu i polifónic.

-Orque portatiu: Aquest instrument emet el mateix so que un orgue nomal però és més petit i més pràctic.

Vent: Metall

-Serpentó: és un instrument molt rar i rarament vist a l'actualitat. En el especte s'assembla més a un instreument de fusta que de metall.

-Sacabutx: és l'antepassat del trobó de bares.

-Cornetto: És un instrument semblant a una flauta però amb una embocadura com la d'una trompeta.

Pintors, Músics i Personatges del Renaixament.

Pintors, Músics i Personatges del Renaixament.

Després d'uns quants dies, torno a passar els apunts del tema que estem treballant a classe, el Renaixament.
A continuació us passo un cuadre dels pintors. músics i personatges del Renaixament.

Renaixament (XV – XVI)	Món	Espanya
Pintors	Leonardo Da Vinci Miguel Angel Rafael Boticcelli Tintoretto Tiziano Fro Angelico Piedra de la Francesca	El Greco Pedro Bernuguete Luis Morales Juan de Flandes
Músics	Orlando Di Lasso Giovanni Da Palestrína Gabrieli Claudio Monteverdi	Tomás Luis de Victoria Cristóbal de Morales Juan del Encina Francisco Guerrero Antonio de Cabezón Mateu Fletxa
Personatges	Isaac Newton Cristòfor Colom Martí Lutter

Formes vocals del Renaixament.

1. Música Religiósa
Es conserven formes de l'Ars Nova.
-Motet
-Missa
2. Música Profana
-Madrigal (Italià)
-Villancico (Castellà)
-Ensalada (Barreja)
-Chanson (Francès)
-Balleto (Anglès)
(Totes són polifoniques)

Ensalada: Són cançons polifòniques, són una barreja d'elements religiosos i elements profans, homoforia o contrapunt, nombre de veus, elemensts còmics, moments seriosos o irònics i tembé barregen llengües: Castellà, Català, Italià, Portugués o Llatí.
Ex: Mateu Fletxa - La Negrina



Chanson: És una cançó polifonica i estan plegades de anoatopelles.
Ex: Clement Janequin - Le Chant dels Oyseaux



Balleto: Cançons profanes, polifoniques, cantades amb anglès. Són cançons molt elgants i és contemporani de Sherspiere. És més estil homofónic. Entre mig de les cançons diuen "Fa, la, la". Compositor més important John Dawland, és molt conegut per les seves obres amb llaüt.
Ex: John Dowland - Sweet love



Villancico: Són cançons polifoniques, profanes, cantades amb castellà, de caire popular. Són cançons del poble. Compositor més important Juan del Enzina.
Ex: Juan del Enzina - Hoy comamos y bevamos



Música Religiosa

Tomas Luis de Victoria (El més important).
La música religiosa és difenrent a la isglèsia catolica i protestant.
Isglèsia Catolica: És continua utilitzant el llatí.
Isglèsia Protestant: La llengua que s'utilitza és l'alemany.
Un Coral Luterà: És una cançó polifonica religiosa, cantada amb alemany i feta amb una melodia fàcil de cantar.
Martí Luter era músic i composava aquestes cançons perquè tothom les pogués cantar.
Ex: O magnum mysterium - Tomás Luis de Victoria